Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

INFORMA'T

INFORMA'T

DE PLATGES I DUNES

Des del Delta de l’Ebre fins al Penedès, la nostra costa és extensa i molt diversa, mentre uns municipis han ocupat quasi bé tota la seva línia de costa amb edificis,

passejos marítims i ports esportius, aniquil·lant tot rastre d’una platja natural però obtenint la bandera blava per la prestació dels serveis que s’hi donen, d’altres en conserven part amb una qualitat ambiental molt bona que fa que encara poguem gaudir dels hàbitats de les platges, les dunes i les reredunes o de caletes magnífiques sense modificar.

Els espais de gran vàlua estan reconeguts com a EIN ( Espai d’Interès Natural), així trobem en el litoral tarragoní l’EIN Platja de Torredembarra (35,31 ha.), l’EIN de la desembocadura del riu Gaià (5,41 ha.), l’EIN de Tamarit-Punta de la Móra (119,80 ha.), l’EIN de la Sèquia Major (7,98 ha.), i l’EIN de la Rojala-Platja del Torn (210,60 ha.).

LA PLATJA DELS MUNTANYANS - GORG I MADALERS

LA PLATJA DELS MUNTANYANS - GORG I MADALERS es tracta de la màxima extensió de l'EIN de Torredembarra, el que forma part d'un mateix ecosistema i de la prolongació natural de la platja.

La platja, compartida per Roda de Berà (Els Madalers), Creixell (El Gorg, la Murtra) i Torredembarra (Els Muntanyans) té 7 km de longitud i recull les aigües d’una superfície d’uns 60 km2.

El fons marí dels tres municipis conserva encara algunes praderies de posidònia, la planta més important d’aquest espai natural.

Allò que fa més excepcional aquesta platja és que conserva, a trams, parts dels ecosistemes de platja típics (dunes i maresmes) que han desaparegut de gairebé la resta del litoral pla català.

Aquest espai natural és gairebé desconnectat de l’interior degut a l’ofegament urbanístic. La darrera oportunitat de tenir un corredor biològic eficient la tenim al torrent de Gibert, que ve de La Pobla de Montornés i que, gràcies a la Paltaforma Salvem Els Muntanyans, s’està intentant aturar la urbanització Muntanyans II ara aturada als tribunals, però a mig construir.

El GEPEC-EdC hi estem implicats de manera contínua des de la creació de l’entitat, l’any 1984. I donem a l’abast de tanta feina que se’ns acumula.

Si no coneixes l’espai et recomanem que participis en les VISITES GUIADES (LINK A LA SECCIó) que fem cada primer diumenge de mes. A banda de poder-te fer amic del Facebook general de l’entitat, Gepec en Xarxa o al facebook Gepec Els Muntanyans

Per a saber com col·laborar només cal voler ajudar clica a la secció Actúa

GESTIÓ DE DUNES I EL SEU HÀBITAT

En el EIN platja dels muntanyans s’estan realitzant una sèrie de seguiments de flora i fauna de l'hàbitat dunar, especialament del Corriol Camanegre (Charadrius alexandrinus), la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus), el lliri de mar (Pancratium maritimum), la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta) i campanyes i accins de voluntariat per a evitar la propagació de plantes invasores com els dits de bruixa (Carpobrotus edulis).

CREACIÓ DE DUNES

A la platja de la Paella, amb la Regidoria de Platges i Medi Ambient de Torredembarra i amb el suport de la Fundación Biodiversidad dins del seu programa "Voluntariado y playas" hem engegat el primer d’una sèrie de camps dunars experimentals en parts no usades d’aquesta gran platja urbana. Des del març de 2012 tenim una parcel·la de 1.800m2 on estem realitzant 30 experiments botànics.

LA PLATJA DEL TORN I LA ROJALA (VANDELLòS)

La platja del Torn i de la Rojala (EIN) es troba situada al terme municipal de Vandellòs, és tracta d'una platja de sorra fina, on el sistema muntanyós de Tivissa-Vandelllòs arriba al mar.

L'espai s'ha conservat en part per estar situat en terrenys abruptes, proper a la Central nuclear i limitat per la línia de ferrocarril.

L'any 2006-2007 el GEPEC-EdC va realitzar una restauració ambiental i ecològica, per l'Ajuntament de l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs ordenant-ne i millorant els accessos, millorant la zona d'aparcament, l'accés peatonal a la platja i salvaguardant i ampliant les zones de vegetació dunar.

LA PLATJA LLARGA - PUNTA DE LA MóRA

La platja Llarga i la Punta de la Móra constitueixen una de les parts més boniques del litoral mediterrani, situades al nord de Tarragona, trobem màquia, sabinars, vegetació de duna, reraduna, castigades però existents i dos llacunes i és necessària la seva conservació .

L'espai caldria que connectés el fràgil ecosistema litoral amb les garrigues i pinedes de l’interior, consituint part de l'anella verda que podria tenir Tarragona i que des de GEPEC-EdC reinvindiquem.

La forta oposició ciutadana a la voràgine especulativa del planejament urbanístic té un clar referent a la Platja Llarga, amb la Plataforma Salvem la Platja Llarga de la qual el GEPEC-EdC en forma part.


Col·labora