Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

INFORMA'T

INFORMA'T

MUNTANYA MEDITERRÀNIA

- EL BOSC MEDITERRANI I LA SUCCESSIÓ ECOLÓGICA

Dins l’evolució d’un ecosistema hi ha diferents etapes (successió ecològica), segons les seves formacions vegetals i la seva evolució. El prat està format només per plantes herbàcies que rebroten després de ser menjades pels animals o tallades mecànicament. Quan hi predominen els arbustos i aquests són més baixos que una persona en predomini de les mates en diem brolla, sobretot si hi predominen les plantes llenyoses però de mida petita, com la farigola, el romaní o l’argelaga. Si les dominants són plantes llenyoses de la mida d’una persona, com podrien ser el coscoll i el llentiscle, parlem de màquiav, que es caracteritza per tenir una vegetació molt densa on també hi podem trobar pins de reforestació. L’etapa clímax és el bosc d’alzina o alzinar, on creixen el màxim d’espècies que l’ecosistema pot aconseguir. Però no hi hauria alzinar sense pineda, ja que els pins, alts, proporcionen l’ombra necessària perquè les alzines creixin i convisquin amb diferents espècies d’arbres, arbustos i plantes, creant un hàbitat perfecte per a un gran nombre d’animals.

Els arbres més comuns dels boscos de la Mediterrània són de fulla perenne, com el pi i l’alzina, però també cal saber que en les zones més humides i fresques del bosc hi ha alguns arbres de fulla caduca, entre els quals destaquen el roure i l’avellaner.

L’alzina és un arbre autòcton del bosc mediterrani. Els alzinars són boscos densos i ombrívols, tot i que els darrers segles són menys freqüents a causa de l’activitat humana, que amb l’explotació per producció de llenya, els incendis i certes polítiques de repoblació, ha provocat que actualment els alzinars madurs escassegin. Aquests factors han suposat que els nostres boscos es trobin en els estadis més primerencs de la successió ecològica, amb abundància de pinedes o brolles, que al mateix temps també s’han anat expandint a causa de l’abandonament de camps de conreu i pastures.

L’alzinar és un dels ecosistemes mediterranis més característics, un bosc desenvolupat hauria de tenir un estatge arbori de fins a 20 metres d’alçària, i actualment ja es fa difícil trobar-ne amb arbres més alts de 12 metres, per tant tenim sobretot boscos molt joves, amb pins bastant alts però amb alzines encara petites, que creixen al resguard dels pins; com que hi passa una gran quantitat de llum hi creix molt de sotabosc i això implica un risc elevat d’incendis.

Un bosc preparat afavoreix la repoblació d’alzines. Les pinedes faciliten una terra adobada pels pins que hi viuen; aquests faran augmentar el gruix del sòl i proporcionaran ombra perquè puguin créixer les noves espècies. És important controlar la quantitat de sol que pugui tocar a l’alzina els primers anys de vida, ja es tracta d’una espècie de mitja ombra/ombra que no tolera gaire bé el sol intens i directe.

L’evolució del bosc del mediterrani és successiva, és un procés d’una sola direcció i s'allarga durant dècades, però els impactes ambientals, que esdevenen de forma sobtada, com per exemple els incendis, poden causar un retrocés en l’evolució de l’ecosistema, el que en diem regressió ecològica, en què el bosc torna a etapes anteriors. Un incendi pot causar danys importants, però alguns arbres i llavors sobreviuen. Les alxines tenen la facultat de rebrotar molt ràpidament, aviat en pot sorgir de nou el prat i un estrat arbustiu i arbori poc exigent amb les condicions del sòl. A mesura que augmenta la diversitat vegetal després del foc, també s’enriquirà el nombre d’espècies animals i al final d’aquest procés en tornarà a sorgir un bosc.

(Agraïm sincerament a l'empresa SEKISUI i als seus treballadors per impulsar no només aquests textos i imatges si no la repoblació de les primeres 70 alzines del Mur Verd de La Canonja)


(Text: Marta Agüera)
(Dibuixos: Blanca Martí)