Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

INFORMA'T

INFORMA'T

MUNTANYA MEDITERRÀNIA

- L'AZINA I COM ES REPOBLA

Com podem repoblar els alzinars?

L’alzina

Aquest és l’arbre que més probablement cobria la zona on vivim, on treballem, on estudiem..., ja que ocupava la major part de la superfície del país. Si algú ens preguntés quin arbre podria representar el nostre país, la resposta és l’alzina. Però com és l’alzina? L’alzina o Quercus ilex és un arbre perennifoli (fulla persistent) de la família de les fagàcies. Pot arribar a uns 10-20 metres d’alçada i fa una gran i densa capçalera. Les seves fulles fan de 3 a 7 cm de longitud i entre 1’5 i 4 cm d’amplada, són dures, amb dents poc espinoses, de color verd fosc a l’anvers i grisenques i piloses al revers. La seva escorça és clivellada i de color marró fosc. Floreix durant els mesos d’abril i maig, les seves flors masculines groguenques són abundants, pengen i es presenten agrupades. En canvi, les flors femenines són petites i estan aïllades en grups de dos. A partir d’elles es desenvolupa el fruit, l’aglà o gla, arrodonit i allargat, de 2-3 cm, de color marró, i cobert per una cúpula (barret) amb escames curtes i gens punxants. Les aglans maduren a la tardor i cauen a terra, germinant amb les pluges. D’aquestes llavors en viuen molts animals, des d’invertebrats, com ara els escarabats, fins a vertebrats com els porcs senglars, els esquirols o els gaigs.

L’alzina pot viure des del nivell del mar fins a 1.500 metres d’altitud. Fa arbredes denses, anomenats alzinars, els quals són un dels boscos més comuns de la zona del Mediterrani.

Recuperem l’alzinar?

Si vivim al país de les alzines i no en veiem tantes com caldria esperar, què hi podem fer per a recuperar-les? Una manera és mitjançant les repoblacions. Es fa obtenint plançons a partir del seu fruit, que és l’aglà, i seguint quatre fases: la recol·lecció, la germinació, la sembra i el seguiment.

Respecte a la recol·lecció d’aglans és interessant saber quan és un any adequat de bones collites, és a dir, amb un any d’elevada producció. També cal tenir en compte l’època de maduració de l’aglà, que es produeix durant els mesos de setembre i octubre. Per recollir-les cal esperar a que la llavor sigui prou madura, durant els mesos d’octubre fins a desembre.

S’han de seleccionar aquelles aglans que tinguin millors propietats: grans, marrons i llises, d’arbres sans. És interessant agafar aquelles que no han estat molt de temps a terra, ja que és possible que els insectes i altres animals les hagin malmès. També s’han de rebutjar les primerenques perquè poden ser immadures o estar danyades. Una vegada recol·lectades es poden netejar per eliminar impureses. Per assegurar una bona germinació cal comprovar les aglans pressionant-les i llançar les que s’enfonsen (degut a la deshidratació). Per a poder-les emmagatzemar i conservar cal tenir en compte que són llavors recalcitrants i es danyen amb la sequedat, és per això, que no les podem guardar durant períodes de temps molt llargs. El mètode més eficaç per a conservar-les és un sistema humit i fred. Les llavors es posen en recipients amb sorra o torba i aquests en càmeres frigorífiques a uns 2 o 3º C (mai per sota dels 0º C) i a una humitat mínima del 40%.

Quan han estat conservades mitjançant aquest sistema, després de l’hivern la majoria de llavors hauran germinat en condicions adequades i estaran llestes per plantar-les als testos de creixement anual.

Després d’unes setmanes tenint les llavors en germinació mitjançant un sistema humit-fred comença a sortir l’àpex blanc de l’arrel. Quan el grill arribi a uns 3 cm, caldrà sembrar les aglans al test de creixement anual. Per fer-ho, posen dues aglans germinades, amb el grill mirant avall, en un forat de 5-10 cm de profunditat i es cobreixen amb terra.

Per a trasplantarles al bosc és recomanable esperar a que l’arbre tingui un any. És interessant fer-ho en una zona de pi blanc, aprofitant l’ombra que aquests proporcionen per posar-hi els plançons d’alzina.

És important per tenir en compte diferents aspectes:

  • - L’època més recomanable de plantació és de finals d’octubre fins a primers d’abril.
  • - En terrenys més freds i humits es pot avançar o retardar 15 dies el període anterior, tenint en compte les gelades tardanes.
  • - No s’han de plantar en períodes de gelada o amb neu, ni quan hi ha vents forts.
  • - En zones de muntanya s’hauran d’excloure els mesos on es produeixin gelades o hi hagi neu.

Recomanacions per plantar l’alzina:

  • - Triar un bon lloc i fer un clot de 40 x 40 cm. L’alzina necessita ombra o mitja ombra, i no tolera bé el sol directe els primers anys de vida, per això s’ha de buscar l’ombra i tenir en compte l’orientació.
  • - Ajudar a treure les pedres i la terra amb la mà
  • - Posar la planta vertical i centrada al clot , procurant deixar el coll de l’arrel al nivell del sòl i que les arrels no quedin doblegades. Cal omplir de terra i pitjar amb les mans o peus per evitar bosses d’aire just a les arrels Per a que la base del tronc quedi al descobert, apartarem la terra que la cobreix formant una petita concavitat, que en un futur farà d’embut i dirigirà l’aigua de la pluja cap al tronc de l’arbre..
  • - Col·locar el protector a l’alzina, fixar-lo amb unes estaques i col·locar-hi pedres al voltant per mantenir la humitat.
  • - Regar-la amb aigua abundant.

Per últim, cal dir que una repoblació no finalitza en el moment de la plantació sinó que és important fer-ne el seguiment i assegurar-se que els nous arbres s’introdueixin i conformin una dinàmica successiva en l’ecosistema del bosc. Si és possible, realitzar un reg de suport els mesos més eixuts del primer any de vida al bosc per a augmentar les possibilitats de supervivència!

(Agraïm sincerament a l'empresa SEKISUI i als seus treballadors per impulsar no només aquests textos i imatges si no la repoblació de les primeres 70 alzines del Mur Verd de La Canonja)


(Text: Marta Agüera)
(Dibuixos: Blanca Martí)